El teu primer menjar

Per: Rocío Zamanillo Campos

Si li demanem a qualsevol mare o pare, què va ser el primer que el seu fill o filla va menjar, segurament ens contestin que va ser un puré de verdures, un trosset de molla de pa o fins i tot mig plàtan i que va ser als sis mesos de edat quan es comença a introduir l’alimentació sòlida o potser una mica més endavant una vegada varen deixar la lactància materna.

No obstant això, realment els aliments comencen a interaccionar amb el nostre cos ja des de que estem a la panxa de la nostra mare i també, durant la lactància materna encara hi ha un fil que uneix el que menja la mare, la composició de la llet i el desenvolupament de les criatures.

Antigament, no existien les llets de fórmula, però teníem a les nodrisses que s’encarregaven de proveir a aquells infants orfes o la mare dels quals no tenia llet als pits. D’aquesta manera, s’assegurava la supervivència del nounat, igual que passa actualment amb aquells que són alimentats amb llets artificials.

Tanmateix, és ben sabut que la lactància materna és l’aliment més complet fins avui conegut, conté tot i més dels nutrients que necessitem durant els nostres primers mesos de vida i amb els nous avenços de la ciència, a més a més estem descobrint que la llet de cada mare està confeccionada específicament per al seu infant de manera que el previngui del desenvolupament de distintes malalties durant la resta de la seva vida.

D’altra banda, la dieta, es a dir, el conjunt d’aliments que ingerim habitualment és el factor que més influeix en el nostre organisme, determinant finalment l’equilibri entre l’estat de salut i el de malaltia. D’aquesta manera, el que menja l’embarassada, el que va menjar durant la seva vida i fins i tot el que menjà també el pare, poden influir mitjançant mecanismes epigenètics – alteracions en el patró d’expressió de gens que tenen conseqüències sobre el fenotip (la nostra manifestació visible)- en la major o menor predisposició dels infants a patir malalties cròniques com la diabetis, l’obesitat, alteracions cardiovasculars, al·lèrgies o intoleràncies alimentaries entre d’altres.

Per tant, sembla ser que no només durant l’embaràs és important el que mengem, que ens falti àcid fòlic o ferro per exemple, sinó que durant la lactància, una etapa més oblidada i a la qual no li parem tant esment, també es una finestra on podem trobar múltiples relacions que ens ajudin a entendre millor i manejar de la forma més apropiada la dieta per assegurar la millor conformació dels òrgans i de l’empremta metabòlica als fills.

Per això hem plantejat la hipòtesi següent “¿Podria haver algun component a la llet humana que reflecteixi la dieta materna i estigui relacionat amb el desenvolupament d’obesitat i altres alteracions metabòliques en l’infant?”

L’experiment

L’experiment va començar amb el reclutament de 60 mares lactants, la recollida de les seves dades antropomètriques – pes corporal, altura, percentatges de grassa corporal-, el registre de les seves ingestes d’aliments durant aquesta etapa i les dades de creixement – pes, talla i perímetre cefàlic- dels seus infants fins als dos anys d’edat. També es varen recollir les respectives mostres de llet per analitzar la seva composició mitjançant tècniques analítiques de laboratori.

La dieta de les mares

Des de que va tenir lloc la fam holandesa l’hivern de 1944-45 dins la segona guerra mundial, es va estudiar l’efecte que va tenir sobre els infants que nasqueren aquells anys. Sospitosament, quan eren adults tenien més diabetis, obesitat i malalties cardiovasculars en comparació amb aquells les mares dels quals no sofriren una restricció calòrica tan forta. Curiosament, la mort de l’actriu Audrey Hepburn ha estat associada a malalties provinents d’haver passat aquest hivern en la panxa de la seva mare.

Avui dia sabem per exemple que una dieta baixa en proteïnes dóna lloc a nounats amb baix pes i això està relacionat amb una major predisposició a l’obesitat, però el que no està tan clar són les causes més concretes d’aquests efectes.

La llet materna és el producte de l’activitat de la glàndula mamària, un teixit complex que treballa només unes poques vegades en la vida i que per això està tan especialitzat. Pel fet de ser un òrgan més del cos de les dones, està influenciat per la resta de la nostra activitat i més concretament hi ha uns factors que afecten d’una manera important el seu treball i per tant la composició del seu producte.

Per això s’està començant a establir una forta interrelació entre la dieta, la composició de la llet materna i el desenvolupament posterior de malalties.

Trobem varis exemples d’això com que una dieta baixa en grasses (<20% del total de les kilocalories ingerides) estimula la síntesi d’uns àcids grassos de cadena mitjana als quals són més fàcilment absorbits pel lactant i als quals li atribuïm propietats beneficioses sobre la conformació del sistema gàstric. O el consum de dietes riques en olis vegetals en detriment de peix dóna lloc a llets amb un perfil omega6/omega3 poc interessant que podria predisposar a l’obesitat infantil.

¿Què té la llet materna que la fa tan especial?

La llet conté com qualsevol altre aliment els nutrients que ja coneixem: les proteïnes, els lípids, molta lactosa com a font de sucres principal i els minerals i vitamines que són cofactors del metabolisme. Però, la llet també té factors immunitaris, per exemple la lisozim és una proteïna amb propietats biocides que proveeix els infants la protecció necessària front les infeccions bacterianes. També la llet conté àcid docosahexaenoic, més conegut com el DHA, un àcid gras que influeix definitivament el desenvolupament del sistema nerviós i visual durant l’embaràs i la lactància.

Per tant, per una banda trobem els nutrients i per l’altra els components que fan de senyals que flueixen des de la mare fins al nounat. Actualment els científics estan començant a trobar quines són aquestes senyals i quines funcions tenen.

La leptina va ser la primera molècula que despertà un gran interès, en relació amb l’obesitat. Aquest tema ens interessa per la seva estreta relació amb la nutrició i perquè ja s’ha convertit en un motiu d’alerta mundial degut a la seva prevalença – hi ha països amb un 50% de la població obesa-.

La leptina és una hormona secretada principalment pel teixit adipós que s’encarrega d’informar al centre regulador de la ingesta al cervell, de la quantitat de grassa que tenim. D’aquesta forma, el sistema nerviós actuarà d’acord aquesta informació per controlar el que mengem. La llet materna conté distints nivells de leptina en funció de la quantitat de grassa corporal que tingui la mare, tanmateix, les llets de fórmula no tenen aquesta proteïna i es pensa que això pot tenir una clara relació amb el paper protector de la lactància materna front al desenvolupament de l’obesitat, en comparació amb els infants alimentats amb llets artificials.

Però a més de la leptina, que aconsegueix ser absorbida pel tracte digestiu immadur del nounat, hi ha unes altres molècules anomenades microARNs que també podrien arribar a tenir accions importants. Es tracta de petits trossos d’àcid ribonucleic, que es transporten dins els glòbuls de grassa que té la llet, i per això aconsegueixen suportar els àcids de l’estómac. Aquestes partícules microscòpiques s’encarreguen de regular l’expressió genètica de les cèl·lules, i es comença a pensar que aporten la informació necessària per desenvolupar un sistema immunitari fort.

El colesterol, encara que li hem donat una connotació negativa, està present a la llet materna en nivells superiors a les llets de fórmula i això s’ha relacionat també amb una menor incidència de sobrepès i obesitat una vegada som adults, així com amb un millor control dels nivells sanguinis i per tant de les alteracions cardiovasculars.

La llet també conté oligosacàrids, uns hidrats de carboni solubles que quasi no apareixen a les llets artificials i que poden ser els millors candidats en afavorir la presència d’espècies bacterianes del gènere Bifidobacterium, relacionat també amb una menor predisposició a l’obesitat. Son per tant com uns prebiòtics naturals per l’infant, igual que la fibra ho és una vegada hem madurat l’estómac.

Totes aquestes molècules són petites peces d’un puzle anomenat llet materna, que es el reflex del que hem fet i menjat durant la nostra vida. Un puzle que només podrà reconstruir perfectament el nostre fill o filla al llarg de la seva vida. De fet, hi ha moltes evidències que posen l’accent en la diferencia de composició de la llet segons si tenim un fill o una filla, si tenim sobrepès, obesitat o normopès, si mengem més carns o pel contrari som vegetarianes. Trobem aquí un món ple de preguntes que contínuament la gent es demana, un món ple d’aliments i les seves combinacions, un món de genètica i epigenètica que ens condueix cap a un nou univers en el que la nutrició, tenint en compte tots aquests factors, cada vegada serà més personalitzada.